Manifest concentració

COMUNICAT DE REPULSA PELS INFANTICIDIS I FEMINICIDIS

JA NO PODEM MÉS…

Ens tornam a trobar, una vegada més, per expressar la nostra repulsa i compartir la tristesa, la ràbia i el dolor que ens han provocat les terribles notícies sobre els assassinats a Tenerife. Així, assistim de nou a una setmana atroç de manifestacions de la violència sistèmica i sistemàtica contra les dones.

D’una part, n’Olivia de només 6 anys de vida que ha estat assassinada pel seu propi pare, ficada dins d’una bossa, llançada al mar, per ser retrobada a 1000 metres de fondària. Restam a l’espera de trobar la seva germana Anna, de només 13 mesos de vida, i temem el pitjor. 

També, l’assassinat de na Rocío Caíz, de 17 anys, d’Estepa, Sevilla, brutalment assassinada i esquarterada pel seu ex al·lot, que deixa sense mare un nadó de 4 mesos.

L’assassinat masclista d’Elena Livigni a Eivissa, la setmana passada, llançada pel balcó de la seva habitació d’hotel per la seva parella.

Donam aquests detalls espantosos perquè estam en shock per la cruesa dels fets i perquè així es manifesta la violència contra les dones, en una escalada que sembla imparable i que el 2021 està deixant una dona assassinada cada 3 dies, 2 infants i un bebè que encara han de trobar. Ens falten les paraules per descriure el que sentim.

Avui denunciam la violència vicària que s’exerceix sobre els fills i filles per ferir les mares. Infants innocents assassinats per generar el pitjor dels dolors possibles a una mare, el més irreparable. 

El maltractador, l’assassí, sap que la dona no se’n recuperarà mai. És la manera que tenen de continuar ferint-la dia rere dia i produir-li el dolor més extrem i més durador. 

Com vàrem dir fa unes setmanes, a la concentració per na Warda i en Mohamed, des de 2013 s’han produït 39 assassinats d’infants menors d’edat en mans dels seus pares o de les parelles de les seves mares, 39 vides arrabassades. 

Deixeu de dir que són malalts mentals, que els maltractadors estan bojos. No, no estan malalts: són els fills sans del patriarcat. Els assassins masclistes funcionen de manera reflexiva i meditada, saben molt bé el que fan i el dolor que volen causar. L’única causa que pot explicar els seus actes és la societat masclista i el sistema patriarcal que promou i legitima la violència envers les dones.

Hem de viure aquests fets terribles i en paral·lel, assistir a l’empresonament d’una dona com na Juana Rivas; o escoltar, perplexes, l’ovació que rep un abusador confés i reconegut com Plácido Domingo. Hem d’aguantar que ens parlin de dones violentes o que representants polítics amb càrrecs públics i jutges neguin la violència masclista.

Són bufetades que dia rere dia rebem les dones, missatges que expressen que la violència masclista no només no s’atura si no que es posa en dubte, es menysté, s’anul·la. 

No podem més, és insuportable. Estem esgotades i plenes de dolor. Però aquí estem les feministes, som moltes, estam organitzades i no defallirem en la lluita contra el TERRORISME MASCLISTA, per molt que cops com aquest ens deixin tocades i sense alè.

No deixarem de reclamar que volem vides lliures de qualsevol mena de violència que exerceixen els homes sobre nosaltres, volem que s’aturi aquesta massacre i que s’hi posin tots els mitjans per fer-ho. 

Basta d’assassinats, d’abusos, de violències sexuals, físiques, psicològiques i vicàries. FEU QUALQUE COSA JA!

NO ÉS UN CAS AÏLLAT, ES EL PATRIARCAT.
VOLEM ACABAR JA AMB LES VIOLÈNCIES MASCLISTES.
SI ENS TOQUEN A UNA, ENS TOQUEN A TOTES.
ENS VOLEM VIVES. NI UNA MENYS!

11 de juny 2021

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s